...Yo soy tu sombra en la pared, donde vayas tu te seguiré...

LA SOMBRA (Sidonie)

En la tierra donde vivo yo
Hace siglos q no nace el sol
Con un manto de damasco gris
Llegó la noche y no se quiso ir

Por eso aquí vienen nuestras sombras a vivir
Por eso aquí tengo mi casa y un negro jardín

es el día de la procesión (bis)
nos deslizamos por el callejón (bis)
hasta la tierra donde vives tu
al otro lado del país sin luz
si crees que ves algo que se mueve en la pared
no dudes más, yo soy la sombra atada a tus pies

(estribillo):
yo soy tu sombra en la pared donde vayas tu te seguiré
yo soy tu sombra en la pared donde vayas tu te seguiré
Es la hora tengo que volver (bis)
Justo antes del atardecer (bis)
si me besas te convertirás en la reina de la oscuridad
soy tan feliz porque ahora vives junto a mi
quién quiere sol

(estribillo)

Tercer descobriment: : "Les energies que apareixen al cap de 30 minuts són les que solucionen el problema"

Les coses en "calent" mai son bones. Sempre, tal i com es diu coloquialment, comptar fins a 10 abans de perdre els estrebs.


Tot i que, de vegades, encara que deixem passar 30 minuts o contem fins a 10, inevitablement la cosa no millora.

Però be: mes val contar fins a 10 o 30 i deixar el cap mes alt que no perdre els estrebs i perdre la dignitat.


Pero ara, sincerament, he deixat passar mes de 30 minuts, he comptat fins a 1o00 pero res!

Però almenys he demostrat mes que altres persones! I això no ho fa cap espai de temps ni cap rellotge, simplement l'experiencia viscuda i els anys passats son el que resolen el problema (eno, 30 minuts de marje, ja cola!)


"CON UN PAR" (i si cal envio un mail!)




TERCER DESCOBRIMENT: LES ENERGIES QUE APAREIXEN AL CAP DE 30 MINUTS SÓN LES QUE SOLUCIONEN EL PROBLEMA.

Segon descobriment: " No existeix la paraula dolor"

....I si, en realitat, reaccionem al dolor tal i com sempre ens han ensennyat a fer, sense adonar-nos si sentim dolor de veritat?...I si, de fet, el dolor no existeix?..


SEGON DESCOBRIMENT: "NO EXISTEIX LA PARAULA DOLOR"

Primer descobriment: "Les pèrdues són positives"

Pensareu, que està escribint aquesta ara?

Doncs son fragments de un dels millors llibres que m'han recomanat últimamaent (Merxi mossa): "El món groc" d'Albert Espinosa (director de planta quarta).

Aquest llibre explica la seva història i les seves vivències entorn el cancer que va tenir convisquent amb ell mes de 10 anys.

Tal i com diu el pròleg del llibre, "El món groc" parla de com és de senzill creure en els somnis per tal que es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància. Per ell, els "grocs" és el nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que es creua en la nostra vida i que amb una sola conversa poden arribar a fer-la canviar (és la nova manera de veure l'amistat).


Al llarg del llibre ens va explicant descobriments que ell va viure i descobrir (valga la redundacia) durant la seva estada a l'hospita mentre convivia amb el càncer.



PRIMER DESCOBRIMENT: "Les pèrdues són positives"

...y las calles se vuelven playas...

POR TI (Sidonie)

Yo siento en el pecho
el baile enloquecido del fuego
por ti, por ti, por ti
me pongo el sombrero
para que no se escapen los sueños
por ti, por ti, por ti

Lo mejor del sol
a puñados yo te lo doy
lo mejor del sol
a puñados yo te lo doy

Y es que me salen rosas de la boca
cuando me preguntan por ti
y las calles se vuelven playas
si tu las andas, todo es por ti
y las calles se vuelven playas
si tu las andas, todo es por ti

Soy un embustero
por eso callo y te beso primero
por ti, por ti, por ti
No tengo secretos
en mis bolsillos de forastero
por ti, por ti, por ti, por ti, por ti, por ti, poooor ti

Lo mejor del sol
a puñados yo te lo doy
lo mejor del sol
a puñados yo te lo doy

Y es que me salen rosas de la boca
cuando me preguntan por ti
y las calles se vuelven playas
si tu las andas, todo es por ti
Y es que me salen rosas de la boca
cuando me preguntan por ti
y las calles se vuelven playas
si tu las andas, todo es por ti

...Amb tu...

AMB TU (Lax'n'Busto)

TU, em mires, i jo,
no puc pensar en res més que
com ETS d´IMPORTANT.
Amb tu jo em vaig fent gran
ja no em passa pel cap res on no hi ets,
ja no espero trobar-me amb NINGÚ MÉS.
I jo, hi ha cops que no et puc mirar,
no sigui pas el cas que em passi d´estimar.
Jo no et vull cansar, si m´has de carregar
fes-ho perquè tu vols, fes-ho de gust
que jo vull per SEMPRE d´ESTAR AMB TU.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.

I no cal que facis res, que JA HO FAS TOT.
Toquem tu saps, ningú en va saber tant i
fes que voli el temps, que tinc el món sencer.
Vull oblidar-me ja d´imaginar
somnis que sé que no arribaran.

Desperto i veig que tu hi ets,
que cada dia és un dia més,
que puc ser lliure,
sense tu no puc viure.

Perquè sol no vull trobar-me,
ni demà ni més enllà,
i és que saps que sol, neixes i te´n vas,
te´n vas sol.

Despues de la tormenta....

Hi ha moments en que notes com a sobre teu es planta un nuvol negre i deixa caure un "xafec" el qual penses que costara sortir-ne. Mentre "plou" penses que res tornarà a ser igual, que aquest núvol negre serà etern i que no hi ha res que el tregui de sobre nostre.

Pero de cop, entre els nuvols es s'obre una clariana i deixa entra mica en mica"un raig de llum". Amb els mesos, uns 2 mesos, aquest raig de llum treu tots els nuvols i deixa entrar un sol magnific que es reflexa per tota la vall.



En moments així val la pena estar dalt bellmunt (per veure una imatge com la de la foto) i en altre moments val la pena arriscar-se i "treure el cap al precipici perquè no sempre es cau al buit)

Colors que es troben a faltar...

Hi ha vegades que la càmera capta colors, textures, escenes...que son obvies: si a la foto surten flors penses que pot ser la primavera no pas que hi ha una vida que tenim als nostres peus que va creixent; quan veiem una foto on hi ha el mar pensem en l'estiu i no pas que mes enllà a l'horitzo infinit hi ha algú que esta mirant el mateix que nosaltres..

En aquesta foto hi veieu unes mandarines i que penseu que s'observa a veure la foto (i que penso jo al mirar-la):
a)Mira, estem en temporada de citrics
b)A aquesta dona li agraden les mandarines
c)Aquesta dona s'aburreix i fa fotos a parides que hi ha sobre la taula per despres fer experiments i parides varies amb el photoscape...
Quina dirieu que es la opció correcte???

Doncs cap de les 3....Jo quan miro la foto no penso ni en la fruita, ni en la temporada ni en jugar amb el programeta de marres...simplement en el color taronja! Color que per mi ha significat molt en els ultims anys, i que, des de l'any passat quan penso en taronja penso en 2 grans persones que son part fonamental en la meva vida, penso en els moments de rialles, plors, festes, sopars, anades de castanya i algun que altre malentes que hem viscut les 3.


Doncs aixo...que encara que no es tornarà a repetir en el context incial, igual que passa amb les mandarines, ens podem trobar per tot arreu pero sempre ens unira una cosa: el taronja.

..la vida...

Doncs si...vaig veure això escrit en el vidre de una furgoneta aparcada al MMVV.

En una nit de festa, gresca, xerinola, desconexió del dia a dia i desconexió la rutina per disfrutar de la millor música i dels millors artistes en directe....per un moment , al llegir això, vaig pensar: quanta raó i veritat hi ha escrita en akest tros de pissarra amb un tros de guix,....

Buscant la sensació de llibertat

EL VOL DE L'HOME OCELL (Sangtraït)

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar..
Això no és cap joc,
DEIXEU-ME VOLAR
JO SOC LLIURE DE FER EL QUE VULGUI
NO EM TRAGUEU LA LLIBERTAT.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
DEIXEU-ME VOLAR
JO SOC LLIURE DE FER EL QUE VULGUI
NO EM TRAGUEU LA LLIBERTAT.

COLORS DE PRIMAVERA

Doncs malgrat que aquesta sigui una primavera poc primavera a estones...sempre hi ha moments on aquests colors post-hivern i pre-estiu afloreixen.

Malgrat les al·lèrgies que em provoca la senyora...la primavera és una estació on les persones ens treiem roba i la natura es vesteix amb les seves millors gales i els seus millors colors.

Reflexes

Moltes vegades els ulls son el reflexe del que pensem, sentim.... per això moltes vegades preferim amagar-los darrera unes ulleres per tal de no "despullar" el nostre interior davant els ulls dels altres.

"Tú Pots!"

Hi ha molts moments en que tenim tantes coses a fer, tantes coses en que pensar, anem accelerats pels llocs sense tenir ni temps de pensar en nosaltres....per això, quan això en passa, i abans de perdren's entre els nostres agobios, paranoies, "rallades!...hem de fer un STOP!!!!!!!!!!!! I PARAR-NOS EN SEC!!

Paranos i pensar que, nosaltres podem...sisis...TU POTS! Pots ser egoista per una vegada i pensar en tu; pots deixar de mirar el melic dels altres i mirar-te el teu; i si, que et poden dir egoista, que t'ho prens tot massa a pit...Si, corres aquest risc...Pero,...i que??? Jo em paro i penso en mi, penso en que puc...que tot es qüestió de ser una mica egoista; i posar-li pit i collons a l'assunto!

Començant les "andadas" blogueres

Aquí faig la primera entrada del blog, el primer pas que dono en aquest mon dels MOMENTS.

Pas a pas, rajola a rajola, mica en mica.....anem avançant per aquest joc d'ous que se'n diu vida; vida plena de moments que a partir d'aquest instant intentare reflectir!