Colors que es troben a faltar...

Hi ha vegades que la càmera capta colors, textures, escenes...que son obvies: si a la foto surten flors penses que pot ser la primavera no pas que hi ha una vida que tenim als nostres peus que va creixent; quan veiem una foto on hi ha el mar pensem en l'estiu i no pas que mes enllà a l'horitzo infinit hi ha algú que esta mirant el mateix que nosaltres..

En aquesta foto hi veieu unes mandarines i que penseu que s'observa a veure la foto (i que penso jo al mirar-la):
a)Mira, estem en temporada de citrics
b)A aquesta dona li agraden les mandarines
c)Aquesta dona s'aburreix i fa fotos a parides que hi ha sobre la taula per despres fer experiments i parides varies amb el photoscape...
Quina dirieu que es la opció correcte???

Doncs cap de les 3....Jo quan miro la foto no penso ni en la fruita, ni en la temporada ni en jugar amb el programeta de marres...simplement en el color taronja! Color que per mi ha significat molt en els ultims anys, i que, des de l'any passat quan penso en taronja penso en 2 grans persones que son part fonamental en la meva vida, penso en els moments de rialles, plors, festes, sopars, anades de castanya i algun que altre malentes que hem viscut les 3.


Doncs aixo...que encara que no es tornarà a repetir en el context incial, igual que passa amb les mandarines, ens podem trobar per tot arreu pero sempre ens unira una cosa: el taronja.

..la vida...

Doncs si...vaig veure això escrit en el vidre de una furgoneta aparcada al MMVV.

En una nit de festa, gresca, xerinola, desconexió del dia a dia i desconexió la rutina per disfrutar de la millor música i dels millors artistes en directe....per un moment , al llegir això, vaig pensar: quanta raó i veritat hi ha escrita en akest tros de pissarra amb un tros de guix,....

Buscant la sensació de llibertat

EL VOL DE L'HOME OCELL (Sangtraït)

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar..
Això no és cap joc,
DEIXEU-ME VOLAR
JO SOC LLIURE DE FER EL QUE VULGUI
NO EM TRAGUEU LA LLIBERTAT.

Aquesta és la història
d'un que volia ser ocell
volia saltar muntanyes
i amb els arbres barallar.

La gent se'l mirava
no t'ho pots imaginar
els cabells li tapaven la cara
tenia lleuger el caminar.

El cel és un somni
on ell hi vol arribar
els núvols les seves muntanyes
el cel horitzó llunyà.

I es tornarà ocell per un dia
entre les pedres podrà volar
Això no és cap joc
DEIXEU-ME VOLAR
JO SOC LLIURE DE FER EL QUE VULGUI
NO EM TRAGUEU LA LLIBERTAT.

COLORS DE PRIMAVERA

Doncs malgrat que aquesta sigui una primavera poc primavera a estones...sempre hi ha moments on aquests colors post-hivern i pre-estiu afloreixen.

Malgrat les al·lèrgies que em provoca la senyora...la primavera és una estació on les persones ens treiem roba i la natura es vesteix amb les seves millors gales i els seus millors colors.

Reflexes

Moltes vegades els ulls son el reflexe del que pensem, sentim.... per això moltes vegades preferim amagar-los darrera unes ulleres per tal de no "despullar" el nostre interior davant els ulls dels altres.

"Tú Pots!"

Hi ha molts moments en que tenim tantes coses a fer, tantes coses en que pensar, anem accelerats pels llocs sense tenir ni temps de pensar en nosaltres....per això, quan això en passa, i abans de perdren's entre els nostres agobios, paranoies, "rallades!...hem de fer un STOP!!!!!!!!!!!! I PARAR-NOS EN SEC!!

Paranos i pensar que, nosaltres podem...sisis...TU POTS! Pots ser egoista per una vegada i pensar en tu; pots deixar de mirar el melic dels altres i mirar-te el teu; i si, que et poden dir egoista, que t'ho prens tot massa a pit...Si, corres aquest risc...Pero,...i que??? Jo em paro i penso en mi, penso en que puc...que tot es qüestió de ser una mica egoista; i posar-li pit i collons a l'assunto!

Començant les "andadas" blogueres

Aquí faig la primera entrada del blog, el primer pas que dono en aquest mon dels MOMENTS.

Pas a pas, rajola a rajola, mica en mica.....anem avançant per aquest joc d'ous que se'n diu vida; vida plena de moments que a partir d'aquest instant intentare reflectir!