...Yo soy tu sombra en la pared, donde vayas tu te seguiré...

LA SOMBRA (Sidonie)

En la tierra donde vivo yo
Hace siglos q no nace el sol
Con un manto de damasco gris
Llegó la noche y no se quiso ir

Por eso aquí vienen nuestras sombras a vivir
Por eso aquí tengo mi casa y un negro jardín

es el día de la procesión (bis)
nos deslizamos por el callejón (bis)
hasta la tierra donde vives tu
al otro lado del país sin luz
si crees que ves algo que se mueve en la pared
no dudes más, yo soy la sombra atada a tus pies

(estribillo):
yo soy tu sombra en la pared donde vayas tu te seguiré
yo soy tu sombra en la pared donde vayas tu te seguiré
Es la hora tengo que volver (bis)
Justo antes del atardecer (bis)
si me besas te convertirás en la reina de la oscuridad
soy tan feliz porque ahora vives junto a mi
quién quiere sol

(estribillo)

Tercer descobriment: : "Les energies que apareixen al cap de 30 minuts són les que solucionen el problema"

Les coses en "calent" mai son bones. Sempre, tal i com es diu coloquialment, comptar fins a 10 abans de perdre els estrebs.


Tot i que, de vegades, encara que deixem passar 30 minuts o contem fins a 10, inevitablement la cosa no millora.

Però be: mes val contar fins a 10 o 30 i deixar el cap mes alt que no perdre els estrebs i perdre la dignitat.


Pero ara, sincerament, he deixat passar mes de 30 minuts, he comptat fins a 1o00 pero res!

Però almenys he demostrat mes que altres persones! I això no ho fa cap espai de temps ni cap rellotge, simplement l'experiencia viscuda i els anys passats son el que resolen el problema (eno, 30 minuts de marje, ja cola!)


"CON UN PAR" (i si cal envio un mail!)




TERCER DESCOBRIMENT: LES ENERGIES QUE APAREIXEN AL CAP DE 30 MINUTS SÓN LES QUE SOLUCIONEN EL PROBLEMA.

Segon descobriment: " No existeix la paraula dolor"

....I si, en realitat, reaccionem al dolor tal i com sempre ens han ensennyat a fer, sense adonar-nos si sentim dolor de veritat?...I si, de fet, el dolor no existeix?..


SEGON DESCOBRIMENT: "NO EXISTEIX LA PARAULA DOLOR"

Primer descobriment: "Les pèrdues són positives"

Pensareu, que està escribint aquesta ara?

Doncs son fragments de un dels millors llibres que m'han recomanat últimamaent (Merxi mossa): "El món groc" d'Albert Espinosa (director de planta quarta).

Aquest llibre explica la seva història i les seves vivències entorn el cancer que va tenir convisquent amb ell mes de 10 anys.

Tal i com diu el pròleg del llibre, "El món groc" parla de com és de senzill creure en els somnis per tal que es facin realitat. I és que creure i crear només són a molt poques lletres de distància. Per ell, els "grocs" és el nou esglaó de l'amistat, les persones que no són ni els amants ni els amics, aquella gent que es creua en la nostra vida i que amb una sola conversa poden arribar a fer-la canviar (és la nova manera de veure l'amistat).


Al llarg del llibre ens va explicant descobriments que ell va viure i descobrir (valga la redundacia) durant la seva estada a l'hospita mentre convivia amb el càncer.



PRIMER DESCOBRIMENT: "Les pèrdues són positives"